Sara Andrés, professora de primària que amb tan sols 25 anys, va perdre els seus dos peus en un accident de trànsit.
Però ella, sentia que tenia una segona oportunitat de viure i construir la seva vida.
A causa de l’accident, va passar 9 mesos en una cadira de rodes, passat el temps, els metges li van poder facilitar unes pròtesis amb les quals va haver de tornar a aprendre a caminar.
Li va posar totes les seves ganes i forces per a seguir cap endavant. I així, va aconseguir caminar de nou.
A més va tornar a reprendre la seva passió per l’esport, ja que des de ben petita practicar-ho havia estat el seu gran hobby.
A poc a poc anava aconseguint noves metes, les que amb el temps li van crear una altra necessitat, necessitava sentir-se lliure. Volia tenir autonomia i sentir-se útil i àgil.
Després d’haver passat uns mesos en la cadira de rodes i altres aprenent a caminar, li va fer reflexionar molt, necessitava sentir l’aire.
Per això es va esforçar com mai, amb molt de sofriment i sobretot, il·lusió, va començar la seva etapa com a atleta.
Que avui dia, és una de les estrelles de l’esport paralímpic internacional des de 2014.
Actualment és ambaixadora del Programa Autonomy de Grup FCA.
Aquí tenim una entrevista realitzada a Sara per de FCA Autonomy:
Prefiero no tener pies y saber a dónde voy, que tenerlos y estar perdida”.
Hi ha una frase de Sara que ens agradaria que la llegíssiu i us pareu a reflexionar:
“Prefiero no tener pies y saber a dónde voy, que tenerlos y estar perdida”.
