Àlex Roca gaudeix molt complint somnis esportius i fent xerrades. La seva intenció és demostrar a la societat que el límit se’l posa un mateix, conscienciant així que, amb esforç, tot es pot superar.
Qui és Àlex Roca?
Es tracta d’un jove barceloní nascut el 1991. Quan tenia tan sols sis mesos va patir una encefalitis viral herpètica (també coneguda com a “herpes cerebral”), que li va provocar una paràlisi cerebral amb un 76% de discapacitat física que afecta la part esquerra del cos. Per això, té mobilitat reduïda i es comunica a través de llengua de signes.
Quan això va passar, el personal mèdic va assegurar que no sobreviuria i, si ho fes, seria en estat vegetatiu. No obstant, aquest no va ser el cas.
Al llarg de la seva vida, l’Àlex ha trobat moltes barreres. Però si la seva història es troba en aquesta secció és perquè les ha anat saltant. Àlex considera que ningú no pot posar límits a altres persones, cadascun es posa els seus. De fet, El límit te’l poses tu és, literalment, el títol del seu llibre, que descriu com una bomba d’autoestima.
Les històries de superació són, en certa manera, fer orelles sordes de tot el que et diuen. I confiar en tu. A la vida. En allò que et fa sentir viu.
Què fa sentir-se viu a Àlex Roca?
Lesport. L’esport és molt important en el dia a dia i és el que l’ajuda a superar-se a si mateix. Un estil de vida.
Ha participat en nombroses curses, entre les quals hi ha la Titan Desert 2018, 2019 (sent la primera persona amb paràlisi cerebral a acabar-la) o la Pilgrim Race 2018. En els últims anys ha aconseguit també realitzar 5 triatlons i 4 mitges maratons.
El proper 9 d’octubre, estarà a l’edició del 2022 de la Cursa Solidària Per la Paràlisi Cerebral, organitzada per la Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya (FEPCCAT). Aquesta cursa forma part de la Festa Major del Districte de les Corts de Barcelona.
En aquesta cursa solidària hi poden participar al llarg d’1 o 5 quilòmetres persones de totes les edats i capacitats. Està pensada per ser una jornada familiar, festiva i participativa. A més de ser un exemple d’integració i inclusió. I és tota una alegria poder comptar amb l’Àlex entre les persones assistents, tot un exemple d’esforç i de ganes d’aprofitar la vida.
Des de petit, a l’Àlex li havien dit que no podria caminar, que no podria estudiar, tenir carnet de cotxe ni tenir parella. Bàsicament li deien que no podria tenir una vida “normal”. Actualment té estudis, treball, cotxe, parella i el que ell qualifica com una vida “normal”. Per ell, l’esport és un pas més en aquesta gran carrera que és la vida i cada fita és un “no teníeu raó”. Perquè els límits te’ls poses tu i l’Àlex no se’n posa cap.
